Anem més enllà en la reflexió sobre l'educació. Metaeducació.
Diversitat de colors, de posicionaments, de combinacions...
Aquest bloc neix amb la voluntat de crear un espai de trobada entre totes aquelles persones interessades pel món de l'educació i la docència, un escenari on compartir idees, punts de vista, conceptes, metodologies, per tal d’anar aproximar-nos, poc a poc, a l'educador que volem arribar a ser.
Hem arribat fins aquest punt del curs que totes desitjàvem assolir: el final de les classes!
Al principi no estava mica clar si hi arribaríem: hem hagut de formar un grup improvisat amb tres membres que compaginen feina i estudis (i en un cas, també família), i el màster no encaixa molt bé aquesta diversitat, tot s’ha de dir. Però hem superat els entrebancs, ens hem avingut bé, hem pogut avançar a poc a poc en les nostres tasques, i finalment ho hem aconseguit. N'estem molt satisfetes, i tanquem la nostra feina a l’assignatura elaborant una entrada que, ara sí, serà conjunta. :-)
Resulta evident que el final de les classes no significa el final del nostre aprenentatge. Així mateix, volem que altres persones es nodreixin del que hem anat treballant al llarg d’aquest curs, i que potser eixamplin la seua visió de les TIC i l’educació amb la nostra petita aportació. Per aquest motiu, hem posat una llicència al nostre blog que ens permet introduir el concepte sobre el qual versa aquesta darrera entrada: la filosofia Open.
Una publicación compartida de ConcepcionOrca (@concepcionorca) el
Hem triat l’opció més oberta que existeix (només reconèixer l’autoria), per la voluntat que tenim de compartir el coneixement que hem generat, simplement per això: perquè arribi al màxim de persones. Possiblement no canviarà el món, i potser servirà perquè alguna persona hi vegi mancances, però si serveix per a alguna cosa bona… Ja ens va bé.
El concepte Open tracta precisament d’això, de la democratització del coneixement. La xarxa permet un nivell de llibertat i multidireccionalitat que abans no era possible. Si salvam la dificultat real de que tothom pugui accedir als recursos tècnics necessaris, podem dir que es genera un nou escenari on tots som públic, actors, escenògrafs i crítics. El potencial creador, generador d’aquesta eina és, simplement, aclaparador. Aquí us presentam un vídeo que hem trobat sobre educació oberta.
Hem d’apuntar que la classe on vam tractar els processos OER (Open Educational Resources) no va ser una més. La UNESCO (2012) recomana l’ús de l’educació oberta en la mesura de les nostres possibilitats i competències.Per aquest motiu, ha estat a partir d’aquesta classe quan hem començat a impregnar-nos una mica del tema i a descobrir la vasta quantitat de recursos que ofereix la xarxa.
És una qüestió que interessa al professorat, parlant en trets generals, perquè implica uns recursos a nivell macrosocial, és a dir que surt més enllà de l’aula o de l’entorn del centre, i és una primera passa per erradicar els llibres de text, els millors amics del docent acomodat, els arxienemics del nostre alumnat. Ens atenem a aquesta comparativa per afirmar que sí, que l’educació digital pot ser (no sempre acaba essent així) més accessible per a tothom també a nivell econòmic. I és que ara, afegim nosaltres, tenim el deure ètic de proporcionar, en la mesura del possible, les eines i els recursos per a la difusió del coneixement.
Finalment, volem compartir amb vosaltres el darrer artefacte que hem creat. Aquest cop ha estat a nivell grup classe, amb l'aportació de tots els alumnes del Màster en Formació del Professorat de la UIB d'Eivissa. Perquè ensenyar és compartir.
Com he vist l'entrada de na Conxi, m'ha fet pensar en el sentiment que m'inspira aquesta activitat. És més bé els primers 30 segons del següent vídeo:
A la darrera activitat vam elaborar el nostre PLE que, com comento a l'Storify, he de dir que em va venir totalment de nou l'ús aplicat de les xarxes socials al màster. Al meu PLE destaquen, sobretot, les eines de Whatsapp, GoogleDrive i Gmail, ja que són les que utilitzo a diari, ja sigui per treballar de manera individual, ja sigui per treballar en línia amb altres persones. Per tant, també formen una part indispensable per al meu aprenentatge autorregulat. No és així amb les eines de Twitter, Instagram i Blogger. He de dir que vaig ser assidua a aquestes últimes ja fa uns anys, així com a Facebook.
Dels 18 als 21 anys o així acostumava a publicar a aquestes plataformes Web 2.0. Les utilitzava especialment amb els meus companys de carrera i amb les meves amistats més properes. Teníem un projecte: el nostre pis era un punt de trobada d'artistes plàstics, músics, periodistes, filòlegs, etc. O al menys aquest era el nostre propòsit, i publicàvem les nostres trobades, representacions i exposicions a Blogger i a Facebook. Tot això ho explico per contar el meu punt de vista sobre les xarxes socials. Després d'uns anys amb aquestes publicacions ja no ens sentíem representades pels seus continguts, i jo, personalment, vaig sentir que el que feia ja no era part d'aquest "projecte", i que per tant era millor borrar-ne el rastre, així que ho vam eliminar quasi tot. Des de llavors que no publico el que faig, a no ser que es tracti d'algun event, puntualment.
Personalment, penso que cada un ha de ser lliure de publicar el que vulgui, dins d'uns valors ètics i morals. Per aquest motiu, ara mateix no sento que aquestes eines em siguin útils en aquest moment. En canvi, a l'aula de Secundària, a partir de 3er d'ESO, poden ser una eina útil per comunicar-se amb els alumnes fora de classe, ja que una de les competències que ha de tenir un bon professor és la de l'accessibilitat i la comunicació amb els alumnes. La majoria dels alumnes que tindré a l'IES ténen menys de 13 anys, amb el qual podré fer ús de les xarxes socials amb grups petits, dins l'assignatura. Com a opinió personal de les eines que ens presenta l'assignatura, he d'apuntar que Blogger m'ha decepcionat bastant, ja que dóna problemes de format, i no s'actualitza sovint. Existeixen altres eines que m'agraden més, no sé si per les possibilitats en quant al disseny o perquè crec que les pàgines dels professors també poden i haurien de tenir un disseny actualitzat i professional.
El que veig més factible és el de l'aprenentatge autorregulat. En el meu període de pràctiques en observació vaig tenir l'oportunitat d'assistir a sessions de l'assignatura de projectes: una presentació final, una sessió inicial i dues hores de classe. Era el primer curs que s'aplicava l'assignatura, així que els professors que ho duien estaven molt implicats en la seva tasca com a professors-guia. Entre el que hem après al màster sobre l'aprenentatge autorregulat i el que he pogut veure a projectes se m'ha obert una porta a la curiositat, i pens que els projectes són imprescindibles a l'Educació Secundària, així com ho és la implicació de l'alumnat a cada una de les tasques que elabora, i el treball en equip on cada membre té assignat un rol diferent. Això, juntament a la investigació en xarxa, sigui o no pel mitjà de les xarxes socials, els portarà a l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva(Area i Pessoa, 2012).
Prensky (2001) parlava de Nadius Digitals com si l'haver nascut en una època ens donés unes capacitats que d'altra manera no tendríem. Tot i haver iniciat una primera aproximació mal encaminada al món de l'era digital, sóc de l'opinió de que com a professors el que hem de fer és
educar en aquestes eines. És possible que els més joves siguin els que més les
utilitzen, però així com un pot aprendre a parlar un llenguatge (informàtic) de
manera intuïtiva, necessitarà d'uns coneixements de la normativa d'aquest
llenguatge per a la seva comprensió i "bon ús", i aquí és on els
professors juguem un paper força important. Com a docents hem d'educar en la consumició dels productes basats en la gestió d'informació, formar-nos constantment per a desenvolupar les competències necessàries per a la comunicació, per a comunicar-nos d'una manera empàtica i cooperativa amb tots els integrants de la comunitat educativa. És molt important no deixar de banda la consciència tant del que ha de ser públic com privat, així com educar en drets i modes d'actuació a la xarxa als nostres alumnes.
El meu PLE ha hagut d’evolucionar d’un dia per l’altre, d’això no hi ha cap dubte.
Si en el meu diagrama no vaig incloure Twitter, Blogger ni Storify perquè no els feia servir encara, ara els inclouria perquè he hagut d’adoptar aquestes eines en l’assignatura que estam cursant. En el meu PLE situaria Twitter a la part d’accés a informació i compartir informació, mentre que Blogger té un component més creatiu i entraria al globus de creació d’informació. De moment, no faig servir Instagram perquè no ho he trobat necessari. En realitat, cap d’aquestes eines em sembla imprescindible per al meu aprenentatge, tot i que això no vol dir que no siguin útils. Twitter permet abastar moltes coses noves en un moment, encara que em sembla limitat pel que fa a la profunditat dels coneixements que s’hi comparteixen. També hi percep massa “soroll” visual que dificulta la comunicació efectiva.
Pel que fa al meu aprenentatge autorregulat, Twitter entraria en la fase d’execució i un poc en la de reflexió. Blogger em permet planificar, executar i reflexionar d’una manera més ampla.
Naturalment, totes aquestes eines permeten posar en pràctica bons usos en l’Educació Secundària. Debats, cerques d’informació, compartir informació amb altres… treball cooperatiu, en definitiva, que es pot implementar en qualsevol assignatura. Per tant, és possible que adopti aquestes eines en la meua futura docència, sempre que l’alumnat ja hi estigui familiaritzat i això no li suposi un endarreriment ni una inversió de temps excessiva. En aquest sentit, estic d’acord amb les condicions d’ús de TIC que planteja el professor Barry Pennock (“European convergence and the role of ICT in English Studies at the Universitat de València: Lessons learned and prospects for the future”, 2009), i en particular amb l’anomenada “‘effort condition”: “we should not get involved in ICT activities when it might result in excessive work for students and/or teachers when compared to traditional methods”.
Per acabar, tant Twitter, com Blogger o Instagram problablement tenen un paper més o menys important en l’aprenentatge autorregulat dels adolescents que fan servir aquestes eines habitualment. Tanmateix, crec que caldria fer més estudis per determinar el seu abast real en el procés d’aprenentatge.
Aquí teniu una mostra del que he anat fent aquestes dues setmanes en Twitter: una història inacabable d'ensenyament i (sobretot) d'aprenentatge interactiu...
Amb aquesta entrada tenc com a objectiu la reflexió sobre les Social Media. Ho emfronto com una espècie de "Dia de la Marmota", (
Groundhog Day, 1993)...
I és que jo, a finals de l'assignatura de Processos del curs 2015/2016, ja vaig fer aquestaentrada
Així i tot, me n'adono que en aquell moment em vaig limitar a reflexionar sobre algunes Socal Media que jo utilitzo i que aquesta pot ser una oportunitat de posar l'accent en un aspecte de la meva relació amb les Social Media, que ve a complementar aquella exposició que vaig fer ara ja fa un any:
Quan conec una nova eina... Sempre em poso nerviosa.
M'ha passat amb Storify. Escolto a na Gemma parlar d'artefacte d'Storify i el cor em comença a bategar. A més, aquesta eina serveix per a contar històries amb les produccions pròpies d'altres eines, produccions que, al meu cas són ben limitades. "I com m'ho faré?", penso. -"Ains, em faré un embull. No sabré aprofitar totes les opcions que em dona... Tornaré a fer una proposta senzilla basada en unes habilitats tècniques limitades..."
Aquest neguit sempre m'acompanya fins que la toco. Fins que començo a jugar. A provar coses... és cert que em sento còmoda als escenaris que controlo, però passo gust d'aprendre a controlar-ne de nous. Òbviament el meu producte, en efecte, és senzill.
I penso per un moment en la rúbrica on "triem la nota que volem treure" i m'aturo a les dues opcions: fa la tasca/la fa amb qualitat. Voldria treure un 10... però crec que no serà així! Però per a jo, en aquests moments de maduresa, la nota que em posi un professor no és lo més important. La meva autoavaluació, (subjectiva, d'evolució, de satisfacció per assoliment de coneixements nous per a jo), és més que suficient. Més que notable.
I aquí és on radica el vertader aprenentatge... En superar, primer les pròpies barreres. I avançar. A diferents velocitats... Però anant tira-tira. Jo ho veig amb el meu fill, un petit investigador de 3 anys que m'ensenya tots els dies un munt de coses. No el vaig incloure al meu PLE i realment podria haver estat al centre, present per tot. La seva forma d'aproximar-se a tot sense por, el seu accent anglès perfecte quan diu "purpple" em fa pensar que això és lo que importa. És una qüestió d'actitud.
Ara us deixo amb una història... Petita. Curta. Que possiblement no canviarà el món.
En aquesta entrada presentam els diferents entorns d'aprenentatge personals de Conchi, Laura i Ana, per tal que pugueu veure les similituds i les diferències entre els processos cognitius de les tres pel que fa a l'accés i la creació d'informació. Els nostres diagrames també són un ventall de les diferents representacions visuals que podem emprar amb aquest objectiu.
Quan intentam plasmar el nostre entorn d'aprenentatge personal i combinar-lo amb les tres fases d'aprenentatge autoregulat, ens adonam de la complexitat dels nostres processos mentals: a vegades, fem servir les mateixes eines tant per accedir a la informació, com per crear-ne de nova, mentre que les fases d'execució i de reflexió es poden dur a terme quasi simultàniament. Com podem representar gràficament aquesta cruïlla?
Vegem tres maneres diferents de fer-ho...
PLE Conchi
En el meu cas, el fet de plasmar a un gràfic la manera que tinc d'aprendre, ha suposat un repte. Primer, tècnic. Així i tot, el fet de emprar per 1a vegada MINDOMO ha estat gratificant. Jugant, afegint, llevant elements,... Se que el resultat visual és senzill, però no em compararé amb els meus companys, que si fessim cas a en @marcprensky serien quasi tots nadius digitals. S'enfronten a la tasca amb destreses que a jo em manquen, amb aquella insolència del jove poderós que tanta admiració em genera, i que ens proposen línies de metro, pentagrames, cervells interconnectats, per plasmar el seu PLE.
Però aquest PLE l'ha fet una persona que es resisteix. Em resisteixo de forma pacífica a que tot sigui digital. Per això al meu PLE no pot faltar la dimensió analògica (que espero que no em resti punts), tot i que entenc que no era l'objectiu principal de la tasca encomanada. I aquí és on radica la meva reflexió principal, que he anat fent a mesura que el gràfic creixia i prenia forma. Em resisteixo probablement perquè segurament no em veig, (inicialment) capacitada per fer-ho. Em resisteixo perquè integrar qualsevol innovació digital em suposa un primer moment de neguit, d'incertesa, que, no obstant, supero. I provo. I aprenc. I evoluciono.
Suposo que per a jo, una turista digital,(concepte que proposo com aquelles persones que, independentment de l'any en que neixen, es relacionen amb les TICs d'una forma superficial, sovint lúdica, als que ens costa integrar-les a la quotidianeitat i veure inicialment totes les seves bonances), és motiu a prou per estar satisfeta.
Respecte al PLE en si, volia destacar que, al meu procés de fer la tasca, les eines per Accedir i per Compartir varen sortir abans que les relatives a Crear. De fet vaig veure les dues columnes laterals més plenes que la central, fet que em va sorprendre, doncs pensava que era una persona més activa. És cert que després de reflexionar, varen arribar a emergir totes aquelles eines que utilitzo per FER en el meu dia a dia.
A l'hora de relacionar les Eines amb les Fases, reconec que em trobava amb algunes Eines que utilitzava a diferents fases... Però amb diferent "intensitat", és a dir, podia establir no només una relació, si no que, a més, he detectat una graduació. Poder arribar a plasmar-ho al gràfic ha estat una qüestió delicada que no se si he resolt de forma clara amb la llegenda del PLE.
Per explicar aquesta graduació, poso per exemple TWITTER. És una eina que apareix a les 3 columnes, (em permet Accedir, Crear i Compartir). Però quan la utilitzo per informar-me, és a dir, per Accedir, em fa reflexionar. Però quan passa a la columna del Crear, és a dir, quan jo l'utilitzo TWITTER per general material, per proposar coses, també du enllaçada la idea de reflexionar mentre ho faig, de sumar idees, de modificar posicionaments, a l'hora que genero aquella nou producte. I quan publico i comparteixo un twuit propi o llegeixo el d'una altra persona, tot i que impera el moment de reflexió, també convida a la creació, és com un procés circular, tot aporta possibilitats de noves interconnexions.
He triat el TWITTER per desenvolupar la idea de multidimensionalitat del PLE, perquè és una eina que es pot utilitzar de moltes formes, i també amb objectius i intencions diferenciades. Que genera processos bidireccionals, on estem interconnectant fases i intencions, però també convida al multi-trajecte, a aquesta idea de "navegar" d'un enllaç a un altre, d'una informació a una altra, d'una idea a una altra.
Qui li havia de dir a una turista digital com jo, que hi caben tantes possibilitats a 140 caràcters... Només per això la meva resistència es redueix. I tinc ganes de més. Emplenar el meu PLE, i que les barreres no me les posi jo mateixa.
A photo posted by ConcepcionOrca (@concepcionorca) on
PLE Ana
En el meu cas, he partit del PLE i he afegit dins cada apartat (Accés, Creació, Compartir) les eines digitals que faig servir més sovint per a cada finalitat. Com és evident, he hagut de repetir algunes eines en els diferents globus del diagrama, especialment aquelles que faig servir per crear informació: des de Word, Prezi i altres eines bàsiques de processament de textos, fins a les aules virtuals amb les quals estudio i faig classes a distància: Moodle i Blackboard Collaborate. Totes em permeten accedir a informació, crear-ne de nova i compartir-la fàcilment. En canvi, fins ara he utilitzat TDX principalment per compartir informació (tot i que es pot fer servir també per accedir-hi), igual que passa amb les entrades de blog que apareixen al web de la meua universitat. En aquest últim cas, vaig haver d'enviar el text via GMAIL prèviament als administradors del lloc web, i ells després el varen publicar fent servir una eina que desconec: un exemple clar que sovint hi ha encadenaments d'eines digitals i que no sempre coneixem quines donen suport a la nostra feina.
Una vegada he elaborat cada apartat, he distingit amb colors les diferents eines que faig servir per planificar, executar i reflexionar sobre el meu aprenentatge. Aquesta per a mi ha estat la part més ambigua perquè són processos que fem de manera inconscient. Novament, hi ha hagut solapaments, que he marcat fent servir dos colors diferents en l'eina corresponent: així, per exemple, eines com GMAIL, GDrive o fins i tot WhatsApp em serveixen per executar l'aprenentatge i alhora per reflexionar (normalment, per escrit) sobre aquest aprenentatge.
El resultat no és ni molt menys un PLE acabat, sinó que és una aproximació a un model que anirà variant, depenent de diversos factors: els meus coneixements, la feina que faci en cada moment, el meu entorn personal... Aquesta seria una de les reflexions que m'han sorgit fent aquesta tasca: tant el PLE com les eines que faig servir en les diverses fases d'aprenentatge són conjunturals i estan en una evolució constant, a més d'estar relacionats amb processos molt intuïtius i automàtics que passen desapercebuts. Dit això, també reconec que em costa veure-li a aquest exercici una aplicació pràctica a la meua tasca docent. Fins a quin punt em farà millor professora ser conscient del meu PLE i de les fases del meu aprenentatge? Si, com diu aquesta pàgina on Adell explica els entorns d'aprenentatge, la tasca docent implica una bona predisposició "a aprendre activament, a participar en projectes col·laboratius i formar part de xarxes professionals" (aquí en teniu un exemple), crec que tot això ja ho faig en la mesura que puc...
El procés La meva primera idea va ser utilitzar una eina per fer mapes conceptuals. Primer ho vaig provar amb el SimpleMind, el qual havia utilitzat anteriorment per a generar mapes conceptuals. Aquest em resultava bastant limitat, ja que un pot fer mapes conceptuals utilitzant diferents colors, però no s'hi podien afegir gràfics (si no es comprava la versió "premium"), així que vaig optar per utilitzar el Mindomo, eina que sí permet inserir gràfics. Tot i això, al començar a utilitzar-lo de seguida vaig trobar que un mapa conceptual com el que ofereix aquesta plataforma era complicat d'entendre, ja que les línies que creava perquè unissin els diferents apartants em pareixien molt poc atractives a la vista.
Cercant la manera de crear un gràfic que tingués una lectura el més senzilla possible, vaig pensar que el més adeqüat era utilitzar les taques de color per tal de classificar les meves eines en les tres grans fases del procés d'aprenentatge; accedir, crear i reflexionar, i utilitzar així les seves interseccions per situar aquelles que utilitzo normalment en diversos moments del procés. Seguint l'estètica del color, vaig decidir posar-li marcs de colors a les eines per diferenciar-les entre planificar, actuar i reflexionar.
Com no vaig trobar cap eina ni plataforma que m'ajudés a crear taques de color, a part del Keynote (del qual en vaig extraure el fons de la imatge) i que estava cansada de buscar-ne una d'adequada, vaig decidir fer-ho amb Photoshop, el qual ofereix un marge més ampli a l'hora d'editar les taques de color i els marcs que volia utilitzar. A més, m'ha permès donar diferents tamanys als icones, per diferenciar els que utilitzo més assíduament. Opinió personal Per a la creació d'aquest PLE he tingut que sintetitzar molt en quant a les eines que utilitzo, el qual m'ha suposat un esforç personal. Durant el procés he tingut que anar reorganitzant les meves idees al respecte, així com seqüenciant l'ús que en faig de cada una d'elles, però aquest procés també m'ha ajudat a tenir una idea més clara dels programes/apps/plataformes que més necessito a l'hora de treballar, i fer una neteja de les més prescindibles (com SimpleMind). Alhora, he pogut tornar a apreciar la gran utilitat dels esquemes a l'hora d'aclarir idees, ja que els mapes conceptuals són de les eines més útils que hi ha per a l'aprenentatge significatiu (Ausbel, 1983).
Ens trobam en una societat globalitzada on necessitam d'una educació tecnològicament actualitzada per a poder respondre a les necessitats del nostre alumnat. Per aquesta raó, tenim el deure d'actualitzar les eines que utilitza el professorat, tant dins com fora de l'aula, per a apropar-se a l'alumnat també mitjançant les TAC, com citen els professors Eduardo Chaves, Juan M. Trujillo y Juan A. López: "Los profesores, los expertos y las redes sociales son fundamentales para lograr que el PLE, de cada individuo, sea cada vez más eficiente, personalizado y satisfactorio (Ebner y Taraghi, 2010; [...]); en este sentido, es posible hablar de una responsabilidad global."
Es tracta d'una adaptació als mitjans tecnològics que han d'estar integrats dins l'aula. En els darrers dos anys, per exemple, he sigut coneixedora de les grans facilitats que dóna GoogleDrive a l'hora d'accedir, crear i reflexionar sobre els continguts, i és la meva eina preferida del moment. Com qualsevol plataforma gratuïta té els seus inconvenients (incompatibilitat amb Pages, falta de facilitats per incloure imatges preses en el moment de creació dels documents, etc.) però és una eina que no sols permet treballar en qualsevol part del procés seqüenciat plantejat per Adell, sinó que a més quasi no ocupa espai i permet editar fora de la xarxa. Em trobo satisfeta amb la tasca plantejada i crec que m'ha ampliat la visió sobre les eines que utilitzo dia a dia, el qual em permet actuar amb més eficiència.
Per l'entrada d'avui farem una petita i necessària aturada al món de les Social Media, (o Mitjans Socials en català) que no és lo mateix que les Social Networks, (Xarxes Socials en català). La seva relació amb el món educatiu esdevé lògic doncs han arribat per revolucionar la nostra forma de comunicar-nos, formen part de la vida de alumnes, docents i famílies, i han arribat per quedar-se.
Les Social Media formen part de la nostra vida quotidiana, envolten als més petits, que creixen amb elles de forma natural, però també als més grans, que assistim bocabadats a una transformació del món tal i com el coneixien i que tractem amb més o menys fortuna, de pujar-nos al carro i fer-nos competents en el seu ús.
Una foto publicada por ConcepcionOrca (@concepcionorca) el
La meva situació és la d'una persona de mitjana edat que fa temps que sent de la existència de les Social Media però que mai les havia utilitzat de forma activa. Les Xarxes Socials era per a jo una forma de relacionar-se que perdien la dimensió de realitat, de contacte físic que a per a jo com educadora social han de tenir les relacions socials. Tenir 300 amics a Facebook als qui no veus, contactar amb persones que feia dècades que no veies em resultava un fet totalment superficial, no natural. Fem una reunió d'antics alumnes, molt be, però de quina forma integro aquestes noves relacions que per dinàmica de la vida havien quedat enrere? Puc ser amic de tots i totes? Ho vull ser? Aquest debat intern xocava frontalment amb els típics comentaris de persones conegudes que dilluns al matí em feien un comentari sobre la festa a la que jo havia anat dissabte, perquè sortia a una foto que una tercera persona havia penjat al seu Facebook. La meva intimitat quedava exposada així d'una forma que jo ja no controlava. Mai m'agradat el Facebook per aquest motiu.
Igualment penso que te moltes aplicacions positives sobretot per democratitzar la informació, que arribi a molta gent, penso que és ideal per a un negoci que es vulgui donar a conèixer amb un mitjà més àgil que una simple web.
Seguim... Twitter: la meva xarxa social preferida. Feia temps que en tenia però només per llegir, per seguir a les persones que m'interessaven. Però des de que al MFP m'han "obligat" a donar-li un ús més actiu, he descobert la màgia que pot entrar a 140 caràcters. Per a una persona com a jo, que parlo molt i escric també molt, haver de condensar el meu missatge jugant amb links que et duen a altres referents em sembla del tot motivador, engrescador i dinàmic. Veure que començo a tenir gent que em segueix, (poquets però bons!) em fa sentir molt be, m'agrada que alguna persona pugui llegir una idea meva. Em fa sentir bé.
Instagram: pensava que aquesta xarxa social per fer i compartir fotografies m'enganxaria més. La metàfora mitjançant imatges em costa més, suposo que a una amant de les paraules com jo, li costa substituir-les per imatges. Però em genera molta curiositat, seguiré indagant més sobre les possibilitats que aquesta xarxa em dona, doncs penso que no he aprofundit en totes les seves possibilitats reials.
No puc acabar sense parlar del món blog. També per obligació al MFP he començat a fer un, (aquest!). Entendre la forma d'escriure on-line ha estat per a jo tota una revolució. Les possibilitats tendeixen a infinit, poder compartir els meus escrits amb més gent és per a jo una gran revolució. He de confessar que he començat un altre blog de caire més personal on plasmar les meves històries de ficció, pensar que em poden començar a llegir em fa sentir be, doncs la meva obra sempre ha estat una cosa privada, que no sabia molt be com compartir.
Una petita i anecdòtica aturadeta al món semàntic que les Social Media també estan revolucionant. Ens envolten molts conceptes anglosaxons que moltes vegades no sabem com integrar. A jo m'ha passat amb la paraula "Blog-Bloc": quan escrivia al word em donava que era correcte "bloc" de forma que, sobretot al principi, l'he utilitzat fins que consultant altres llocs he vist que "blog" també era correcte. He demanat ajuda a les companyes filòlogues que m'ha donat llum sobre el debat que ha hagut envers aquest tema. Us deixo un enllaç on s'explica un poc més sobre aquesta curiositat de l'evolució que ha sofert el mot en el seu procés de normalització lingüística.
Hi ha tantes, ens envolten, ens ofereixen informació de múltiples formes, es caracteritzen per "molta informació i molt ràpida", amb una intenció de democratitzar el seu accés al quan hem de tendir com a docents i preveure formes de compensar, perquè si no tothom pot accedir, es crea una gran bretxa difícil d'igualar en la seva aplicació com a recurs didàctic.
Sembla important dir que aquesta revolució de les Social Media afecten d'una forma directa al nostre cervell, la forma que tenim d'apropar-nos a les informacions rebudes, a les noves formes de relacionar-nos estan afectant als essers humans a nivell cognitiu. L'accés a la informació és brutal, però hem d'aprendre a fer-ho d'una forma més competent, entrenar la capacitat crítica que discernir quina és la informació que m'interessa, de quines formes puc aprofundir en la meva investigació, quines fonts són fiables,... Al següent vídeo s'explica de forma senzilla algunes de les conseqüències cognitives que pot tenir un ús excessiu o mal gestionat d'aquestes eines.
Suposo que la conclusió passar per cercar un punt intermedi: les hem d'usar, però usar be. No poden substituir a les relacions personals directes, no ens ha de servir per excusa per amagar-nos darrera una pantalla, si no per obrir-nos més, per arribar més enllà de lo que podíem arribar abans. Han de sumar, no restar. I millor si multipliquen, no divideixen. Hi ha experiències que ens demostren les múltiples, per no dir infinites, possibilitats que les Social Media tenen al món de l'educació:
Projecte Guillen:una manera diferent de fer, una experiència significativa per a tots els participants! #edubateMAhttps://t.co/VyUQujri1S
Com a docents hem d'estar a la última moda de les Social Media, hem de tractar de conèixer-les per poder aplicar-les a la nostra tasca, però també per un motiu que va més enllà: comprendre millor als nostres alumnes que les utilitzen al seu dia a dia. Com diuen a la BSO de la pel.lícula Dangerous Mids,(Gangsta's Paradise):
"They said I've got to learn,
but no one is here to teach me,
If they can't understand,
how can they reache me".
Per acabar uns deixo un rap d'en Porta que parla de les Social Media des d'una perspectiva crítica que igual convé no oblidar, sempre per fer debat.
Seguim parlant de tot plegat a @ConcepcionOrca i #edubateMA .
