Per una educació més oberta

This is the end… o no?

Hem arribat fins aquest punt del curs que totes desitjàvem assolir: el final de les classes!

Al principi no estava mica clar si hi arribaríem: hem hagut de formar un grup improvisat amb tres membres que compaginen feina i estudis (i en un cas, també família), i el màster no encaixa molt bé aquesta diversitat, tot s’ha de dir. Però hem superat els entrebancs, ens hem avingut bé, hem pogut avançar a poc a poc en les nostres tasques, i finalment ho hem aconseguit. N'estem molt satisfetes, i tanquem la nostra feina a l’assignatura elaborant una entrada que, ara sí, serà conjunta. :-)

Resulta evident que el final de les classes no significa el final del nostre aprenentatge. Així mateix, volem que altres persones es nodreixin del que hem anat treballant al llarg d’aquest curs, i que potser eixamplin la seua visió de les TIC i l’educació amb la nostra petita aportació. Per aquest motiu, hem posat una llicència al nostre blog que ens permet introduir el concepte sobre el qual versa aquesta darrera entrada: la filosofia Open.

Ja tenim llicència!!!

Una publicación compartida de ConcepcionOrca (@concepcionorca) el 21 de Feb de 2017 a la(s) 5:19 PST

Hem triat l’opció més oberta que existeix (només reconèixer l’autoria), per la voluntat que tenim de compartir el coneixement que hem generat, simplement per això: perquè arribi al màxim de persones. Possiblement no canviarà el món, i potser servirà perquè alguna persona hi vegi mancances, però si serveix per a alguna cosa bona… Ja ens va bé.

El concepte Open tracta precisament d’això, de la democratització del coneixement. La xarxa permet un nivell de llibertat i multidireccionalitat que abans no era possible. Si salvam la dificultat real de que tothom pugui accedir als recursos tècnics necessaris, podem dir que es genera un nou escenari on tots som públic, actors, escenògrafs i crítics. El potencial creador, generador d’aquesta eina és, simplement, aclaparador. Aquí us presentam un vídeo que hem trobat sobre educació oberta.

 
Imatge: Open ©opensource.com via Flickr CC BY-SA

Hem d’apuntar que la classe on vam tractar els processos OER (Open Educational Resources) no va ser una més. La UNESCO (2012) recomana l’ús de l’educació oberta en la mesura de les nostres possibilitats i competències. Per aquest motiu, ha estat a partir d’aquesta classe quan hem començat a impregnar-nos una mica del tema i a descobrir la vasta quantitat de recursos que ofereix la xarxa.               

És una qüestió que interessa al professorat, parlant en trets generals, perquè implica uns recursos a nivell macrosocial, és a dir que surt més enllà de l’aula o de l’entorn del centre, i és una primera passa per erradicar els llibres de text, els millors amics del docent acomodat, els arxienemics del nostre alumnat. Ens atenem a aquesta comparativa per afirmar que sí, que l’educació digital pot ser (no sempre acaba essent així) més accessible per a tothom també a nivell econòmic. I és que ara, afegim nosaltres, tenim el deure ètic de proporcionar, en la mesura del possible, les eines i els recursos per a la difusió del coneixement. 

Finalment, volem compartir amb vosaltres el darrer artefacte que hem creat. Aquest cop ha estat a nivell grup classe, amb l'aportació de tots els alumnes del Màster en Formació del Professorat de la UIB d'Eivissa. Perquè ensenyar és compartir.