Social Media

Com he vist l'entrada de na Conxi, m'ha fet pensar en el sentiment que m'inspira aquesta activitat. És més bé els primers 30 segons del següent vídeo: 

A la darrera activitat vam elaborar el nostre PLE que, com comento a l'Storify, he de dir que em va venir totalment de nou l'ús aplicat de les xarxes socials al màster. Al meu PLE destaquen, sobretot, les eines de Whatsapp, GoogleDrive i Gmail, ja que són les que utilitzo a diari, ja sigui per treballar de manera individual, ja sigui per treballar en línia amb altres persones. Per tant, també formen una part indispensable per al meu aprenentatge autorregulat. No és així amb les eines de Twitter, Instagram i Blogger. He de dir que vaig ser assidua a aquestes últimes ja fa uns anys, així com a Facebook. 

Dels 18 als 21 anys o així acostumava a publicar a aquestes plataformes Web 2.0. Les utilitzava especialment amb els meus companys de carrera i amb les meves amistats més properes. Teníem un projecte: el nostre pis era un punt de trobada d'artistes plàstics, músics, periodistes, filòlegs, etc. O al menys aquest era el nostre propòsit, i publicàvem les nostres trobades, representacions i exposicions a Blogger i a Facebook. Tot això ho explico per contar el meu punt de vista sobre les xarxes socials. Després d'uns anys amb aquestes publicacions ja no ens sentíem representades pels seus continguts, i jo, personalment, vaig sentir que el que feia ja no era part d'aquest "projecte", i que per tant era millor borrar-ne el rastre, així que ho vam eliminar quasi tot. Des de llavors que no publico el que faig, a no ser que es tracti d'algun event, puntualment. 

Personalment, penso que cada un ha de ser lliure de publicar el que vulgui, dins d'uns valors ètics i morals. Per aquest motiu, ara mateix no sento que aquestes eines em siguin útils en aquest moment. En canvi, a l'aula de Secundària, a partir de 3er d'ESO, poden ser una eina útil per comunicar-se amb els alumnes fora de classe, ja que una de les competències que ha de tenir un bon professor és la de l'accessibilitat i la comunicació amb els alumnes. La majoria dels alumnes que tindré a l'IES ténen menys de 13 anys, amb el qual podré fer ús de les xarxes socials amb grups petits, dins l'assignatura. Com a opinió personal de les eines que ens presenta l'assignatura, he d'apuntar que Blogger m'ha decepcionat bastant, ja que dóna problemes de format, i no s'actualitza sovint. Existeixen altres eines que m'agraden més, no sé si per les possibilitats en quant al disseny o perquè crec que les pàgines dels professors també poden i haurien de tenir un disseny actualitzat i professional.

El que veig més factible és el de l'aprenentatge autorregulat. En el meu període de pràctiques en observació vaig tenir l'oportunitat d'assistir a sessions de l'assignatura de projectes: una presentació final, una sessió inicial i dues hores de classe. Era el primer curs que s'aplicava l'assignatura, així que els professors que ho duien estaven molt implicats en la seva tasca com a professors-guia. Entre el que hem après al màster sobre l'aprenentatge autorregulat i el que he pogut veure a projectes se m'ha obert una porta a la curiositat, i pens que els projectes són imprescindibles a l'Educació Secundària, així com ho és la implicació de l'alumnat a cada una de les tasques que elabora, i el treball en equip on cada membre té assignat un rol diferent. Això, juntament a la investigació en xarxa, sigui o no pel mitjà de les xarxes socials, els portarà a l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva(Area i Pessoa, 2012).

Prensky (2001) parlava de Nadius Digitals com si l'haver nascut en una època ens donés unes capacitats que d'altra manera no tendríem. Tot i haver iniciat una primera aproximació mal encaminada al món de l'era digital, sóc de l'opinió de que com a professors el que hem de fer és educar en aquestes eines. És possible que els més joves siguin els que més les utilitzen, però així com un pot aprendre a parlar un llenguatge (informàtic) de manera intuïtiva, necessitarà d'uns coneixements de la normativa d'aquest llenguatge per a la seva comprensió i "bon ús", i aquí és on els professors juguem un paper força important. 
Com a docents hem d'educar en la consumició dels productes basats en la gestió d'informació, formar-nos constantment per a desenvolupar les competències necessàries per a la comunicació, per a comunicar-nos d'una manera empàtica i cooperativa amb tots els integrants de la comunitat educativa. És molt important no deixar de banda la consciència tant del que ha de ser públic com privat, així com educar en drets i modes d'actuació a la xarxa als nostres alumnes.