El nostre PLE és més que un PLE: en són tres. :-)
En aquesta entrada presentam els diferents entorns d'aprenentatge personals de Conchi, Laura i Ana, per tal que pugueu veure les similituds i les diferències entre els processos cognitius de les tres pel que fa a l'accés i la creació d'informació. Els nostres diagrames també són un ventall de les diferents representacions visuals que podem emprar amb aquest objectiu.
Quan intentam plasmar el nostre entorn d'aprenentatge personal i combinar-lo amb les tres fases d'aprenentatge autoregulat, ens adonam de la complexitat dels nostres processos mentals: a vegades, fem servir les mateixes eines tant per accedir a la informació, com per crear-ne de nova, mentre que les fases d'execució i de reflexió es poden dur a terme quasi simultàniament. Com podem representar gràficament aquesta cruïlla?
Vegem tres maneres diferents de fer-ho...
PLE Conchi
En el meu cas, el fet de plasmar a un gràfic la manera que tinc d'aprendre, ha suposat un repte. Primer, tècnic. Així i tot, el fet de emprar per 1a vegada MINDOMO ha estat gratificant. Jugant, afegint, llevant elements,... Se que el resultat visual és senzill, però no em compararé amb els meus companys, que si fessim cas a en @marcprensky serien quasi tots nadius digitals. S'enfronten a la tasca amb destreses que a jo em manquen, amb aquella insolència del jove poderós que tanta admiració em genera, i que ens proposen línies de metro, pentagrames, cervells interconnectats, per plasmar el seu PLE.
Però aquest PLE l'ha fet una persona que es resisteix. Em resisteixo de forma pacífica a que tot sigui digital. Per això al meu PLE no pot faltar la dimensió analògica (que espero que no em resti punts), tot i que entenc que no era l'objectiu principal de la tasca encomanada. I aquí és on radica la meva reflexió principal, que he anat fent a mesura que el gràfic creixia i prenia forma. Em resisteixo probablement perquè segurament no em veig, (inicialment) capacitada per fer-ho. Em resisteixo perquè integrar qualsevol innovació digital em suposa un primer moment de neguit, d'incertesa, que, no obstant, supero. I provo. I aprenc. I evoluciono.
Suposo que per a jo, una turista digital,(concepte que proposo com aquelles persones que, independentment de l'any en que neixen, es relacionen amb les TICs d'una forma superficial, sovint lúdica, als que ens costa integrar-les a la quotidianeitat i veure inicialment totes les seves bonances), és motiu a prou per estar satisfeta.
Respecte al PLE en si, volia destacar que, al meu procés de fer la tasca, les eines per Accedir i per Compartir varen sortir abans que les relatives a Crear. De fet vaig veure les dues columnes laterals més plenes que la central, fet que em va sorprendre, doncs pensava que era una persona més activa. És cert que després de reflexionar, varen arribar a emergir totes aquelles eines que utilitzo per FER en el meu dia a dia.
A l'hora de relacionar les Eines amb les Fases, reconec que em trobava amb algunes Eines que utilitzava a diferents fases... Però amb diferent "intensitat", és a dir, podia establir no només una relació, si no que, a més, he detectat una graduació. Poder arribar a plasmar-ho al gràfic ha estat una qüestió delicada que no se si he resolt de forma clara amb la llegenda del PLE.
Per explicar aquesta graduació, poso per exemple TWITTER. És una eina que apareix a les 3 columnes, (em permet Accedir, Crear i Compartir). Però quan la utilitzo per informar-me, és a dir, per Accedir, em fa reflexionar. Però quan passa a la columna del Crear, és a dir, quan jo l'utilitzo TWITTER per general material, per proposar coses, també du enllaçada la idea de reflexionar mentre ho faig, de sumar idees, de modificar posicionaments, a l'hora que genero aquella nou producte. I quan publico i comparteixo un twuit propi o llegeixo el d'una altra persona, tot i que impera el moment de reflexió, també convida a la creació, és com un procés circular, tot aporta possibilitats de noves interconnexions.
He triat el TWITTER per desenvolupar la idea de multidimensionalitat del PLE, perquè és una eina que es pot utilitzar de moltes formes, i també amb objectius i intencions diferenciades. Que genera processos bidireccionals, on estem interconnectant fases i intencions, però també convida al multi-trajecte, a aquesta idea de "navegar" d'un enllaç a un altre, d'una informació a una altra, d'una idea a una altra.
Qui li havia de dir a una turista digital com jo, que hi caben tantes possibilitats a 140 caràcters... Només per això la meva resistència es redueix. I tinc ganes de més. Emplenar el meu PLE, i que les barreres no me les posi jo mateixa.
PLE Ana
En el meu cas, he partit del PLE i he afegit dins cada apartat (Accés, Creació, Compartir) les eines digitals que faig servir més sovint per a cada finalitat. Com és evident, he hagut de repetir algunes eines en els diferents globus del diagrama, especialment aquelles que faig servir per crear informació: des de Word, Prezi i altres eines bàsiques de processament de textos, fins a les aules virtuals amb les quals estudio i faig classes a distància: Moodle i Blackboard Collaborate. Totes em permeten accedir a informació, crear-ne de nova i compartir-la fàcilment. En canvi, fins ara he utilitzat TDX principalment per compartir informació (tot i que es pot fer servir també per accedir-hi), igual que passa amb les entrades de blog que apareixen al web de la meua universitat. En aquest últim cas, vaig haver d'enviar el text via GMAIL prèviament als administradors del lloc web, i ells després el varen publicar fent servir una eina que desconec: un exemple clar que sovint hi ha encadenaments d'eines digitals i que no sempre coneixem quines donen suport a la nostra feina.
Una vegada he elaborat cada apartat, he distingit amb colors les diferents eines que faig servir per planificar, executar i reflexionar sobre el meu aprenentatge. Aquesta per a mi ha estat la part més ambigua perquè són processos que fem de manera inconscient. Novament, hi ha hagut solapaments, que he marcat fent servir dos colors diferents en l'eina corresponent: així, per exemple, eines com GMAIL, GDrive o fins i tot WhatsApp em serveixen per executar l'aprenentatge i alhora per reflexionar (normalment, per escrit) sobre aquest aprenentatge.
El resultat no és ni molt menys un PLE acabat, sinó que és una aproximació a un model que anirà variant, depenent de diversos factors: els meus coneixements, la feina que faci en cada moment, el meu entorn personal... Aquesta seria una de les reflexions que m'han sorgit fent aquesta tasca: tant el PLE com les eines que faig servir en les diverses fases d'aprenentatge són conjunturals i estan en una evolució constant, a més d'estar relacionats amb processos molt intuïtius i automàtics que passen desapercebuts. Dit això, també reconec que em costa veure-li a aquest exercici una aplicació pràctica a la meua tasca docent. Fins a quin punt em farà millor professora ser conscient del meu PLE i de les fases del meu aprenentatge? Si, com diu aquesta pàgina on Adell explica els entorns d'aprenentatge, la tasca docent implica una bona predisposició "a aprendre activament, a participar en projectes col·laboratius i formar part de xarxes professionals" (aquí en teniu un exemple), crec que tot això ja ho faig en la mesura que puc...
Imatge: Scary Go Round
PLE de Laura
El procés
La meva primera idea va ser utilitzar una eina per fer mapes conceptuals. Primer ho vaig provar amb el SimpleMind, el qual havia utilitzat anteriorment per a generar mapes conceptuals. Aquest em resultava bastant limitat, ja que un pot fer mapes conceptuals utilitzant diferents colors, però no s'hi podien afegir gràfics (si no es comprava la versió "premium"), així que vaig optar per utilitzar el Mindomo, eina que sí permet inserir gràfics. Tot i això, al començar a utilitzar-lo de seguida vaig trobar que un mapa conceptual com el que ofereix aquesta plataforma era complicat d'entendre, ja que les línies que creava perquè unissin els diferents apartants em pareixien molt poc atractives a la vista.
La meva primera idea va ser utilitzar una eina per fer mapes conceptuals. Primer ho vaig provar amb el SimpleMind, el qual havia utilitzat anteriorment per a generar mapes conceptuals. Aquest em resultava bastant limitat, ja que un pot fer mapes conceptuals utilitzant diferents colors, però no s'hi podien afegir gràfics (si no es comprava la versió "premium"), així que vaig optar per utilitzar el Mindomo, eina que sí permet inserir gràfics. Tot i això, al començar a utilitzar-lo de seguida vaig trobar que un mapa conceptual com el que ofereix aquesta plataforma era complicat d'entendre, ja que les línies que creava perquè unissin els diferents apartants em pareixien molt poc atractives a la vista.
Cercant la manera de crear un gràfic que tingués una lectura el més senzilla possible, vaig pensar que el més adeqüat era utilitzar les taques de color per tal de classificar les meves eines en les tres grans fases del procés d'aprenentatge; accedir, crear i reflexionar, i utilitzar així les seves interseccions per situar aquelles que utilitzo normalment en diversos moments del procés. Seguint l'estètica del color, vaig decidir posar-li marcs de colors a les eines per diferenciar-les entre planificar, actuar i reflexionar.
Com no vaig trobar cap eina ni plataforma que m'ajudés a crear taques de color, a part del Keynote (del qual en vaig extraure el fons de la imatge) i que estava cansada de buscar-ne una d'adequada, vaig decidir fer-ho amb Photoshop, el qual ofereix un marge més ampli a l'hora d'editar les taques de color i els marcs que volia utilitzar. A més, m'ha permès donar diferents tamanys als icones, per diferenciar els que utilitzo més assíduament.
Opinió personal
Per a la creació d'aquest PLE he tingut que sintetitzar molt en quant a les eines que utilitzo, el qual m'ha suposat un esforç personal. Durant el procés he tingut que anar reorganitzant les meves idees al respecte, així com seqüenciant l'ús que en faig de cada una d'elles, però aquest procés també m'ha ajudat a tenir una idea més clara dels programes/apps/plataformes que més necessito a l'hora de treballar, i fer una neteja de les més prescindibles (com SimpleMind). Alhora, he pogut tornar a apreciar la gran utilitat dels esquemes a l'hora d'aclarir idees, ja que els mapes conceptuals són de les eines més útils que hi ha per a l'aprenentatge significatiu (Ausbel, 1983).
Ens trobam en una societat globalitzada on necessitam d'una educació tecnològicament actualitzada per a poder respondre a les necessitats del nostre alumnat. Per aquesta raó, tenim el deure d'actualitzar les eines que utilitza el professorat, tant dins com fora de l'aula, per a apropar-se a l'alumnat també mitjançant les TAC, com citen els professors Eduardo Chaves, Juan M. Trujillo y Juan A. López: "Los profesores, los expertos y las redes sociales son fundamentales para lograr que el PLE, de cada individuo, sea cada vez más eficiente, personalizado y satisfactorio (Ebner y Taraghi, 2010; [...]); en este sentido, es posible hablar de una responsabilidad global."
Opinió personal
Per a la creació d'aquest PLE he tingut que sintetitzar molt en quant a les eines que utilitzo, el qual m'ha suposat un esforç personal. Durant el procés he tingut que anar reorganitzant les meves idees al respecte, així com seqüenciant l'ús que en faig de cada una d'elles, però aquest procés també m'ha ajudat a tenir una idea més clara dels programes/apps/plataformes que més necessito a l'hora de treballar, i fer una neteja de les més prescindibles (com SimpleMind). Alhora, he pogut tornar a apreciar la gran utilitat dels esquemes a l'hora d'aclarir idees, ja que els mapes conceptuals són de les eines més útils que hi ha per a l'aprenentatge significatiu (Ausbel, 1983).
Ens trobam en una societat globalitzada on necessitam d'una educació tecnològicament actualitzada per a poder respondre a les necessitats del nostre alumnat. Per aquesta raó, tenim el deure d'actualitzar les eines que utilitza el professorat, tant dins com fora de l'aula, per a apropar-se a l'alumnat també mitjançant les TAC, com citen els professors Eduardo Chaves, Juan M. Trujillo y Juan A. López: "Los profesores, los expertos y las redes sociales son fundamentales para lograr que el PLE, de cada individuo, sea cada vez más eficiente, personalizado y satisfactorio (Ebner y Taraghi, 2010; [...]); en este sentido, es posible hablar de una responsabilidad global."
Es tracta d'una adaptació als mitjans tecnològics que han d'estar integrats dins l'aula. En els darrers dos anys, per exemple, he sigut coneixedora de les grans facilitats que dóna GoogleDrive a l'hora d'accedir, crear i reflexionar sobre els continguts, i és la meva eina preferida del moment. Com qualsevol plataforma gratuïta té els seus inconvenients (incompatibilitat amb Pages, falta de facilitats per incloure imatges preses en el moment de creació dels documents, etc.) però és una eina que no sols permet treballar en qualsevol part del procés seqüenciat plantejat per Adell, sinó que a més quasi no ocupa espai i permet editar fora de la xarxa. Em trobo satisfeta amb la tasca plantejada i crec que m'ha ampliat la visió sobre les eines que utilitzo dia a dia, el qual em permet actuar amb més eficiència.
