Xarxes socials i PLE

El meu PLE ha hagut d’evolucionar d’un dia per l’altre, d’això no hi ha cap dubte.

Si en el meu diagrama no vaig incloure Twitter, Blogger ni Storify perquè no els feia servir encara, ara els inclouria perquè he hagut d’adoptar aquestes eines en l’assignatura que estam cursant. En el meu PLE situaria Twitter a la part d’accés a informació i compartir informació, mentre que Blogger té un component més creatiu i entraria al globus de creació d’informació. De moment, no faig servir Instagram perquè no ho he trobat necessari. En realitat, cap d’aquestes eines em sembla imprescindible per al meu aprenentatge, tot i que això no vol dir que no siguin útils. Twitter permet abastar moltes coses noves en un moment, encara que em sembla limitat pel que fa a la profunditat dels coneixements que s’hi comparteixen. També hi percep massa “soroll” visual que dificulta la comunicació efectiva.

Pel que fa al meu aprenentatge autorregulat, Twitter entraria en la fase d’execució i un poc en la de reflexió. Blogger em permet planificar, executar i reflexionar d’una manera més ampla.

Naturalment, totes aquestes eines permeten posar en pràctica bons usos en l’Educació Secundària. Debats, cerques d’informació, compartir informació amb altres… treball cooperatiu, en definitiva, que es pot implementar en qualsevol assignatura. Per tant, és possible que adopti aquestes eines en la meua futura docència, sempre que l’alumnat ja hi estigui familiaritzat i això no li suposi un endarreriment ni una inversió de temps excessiva. En aquest sentit, estic d’acord amb les condicions d’ús de TIC que planteja el professor Barry Pennock (“European convergence and the role of ICT in English Studies at the Universitat de València: Lessons learned and prospects for the future”, 2009), i en particular amb l’anomenada “‘effort condition”: “we should not get involved in ICT activities when it might result in excessive work for students and/or teachers when compared to traditional methods”.

Per acabar, tant Twitter, com Blogger o Instagram problablement tenen un paper més o menys important en l’aprenentatge autorregulat dels adolescents que fan servir aquestes eines habitualment. Tanmateix, crec que caldria fer més estudis per determinar el seu abast real en el procés d’aprenentatge.

Aquí teniu una mostra del que he anat fent aquestes dues setmanes en Twitter: una història inacabable d'ensenyament i (sobretot) d'aprenentatge interactiu...