Per l'entrada d'avui farem una petita i necessària aturada al món de les Social Media, (o Mitjans Socials en català) que no és lo mateix que les Social Networks, (Xarxes Socials en català). La seva relació amb el món educatiu esdevé lògic doncs han arribat per revolucionar la nostra forma de comunicar-nos, formen part de la vida de alumnes, docents i famílies, i han arribat per quedar-se.
Les Social Media formen part de la nostra vida quotidiana, envolten als més petits, que creixen amb elles de forma natural, però també als més grans, que assistim bocabadats a una transformació del món tal i com el coneixien i que tractem amb més o menys fortuna, de pujar-nos al carro i fer-nos competents en el seu ús.
La meva situació és la d'una persona de mitjana edat que fa temps que sent de la existència de les Social Media però que mai les havia utilitzat de forma activa. Les Xarxes Socials era per a jo una forma de relacionar-se que perdien la dimensió de realitat, de contacte físic que a per a jo com educadora social han de tenir les relacions socials. Tenir 300 amics a Facebook als qui no veus, contactar amb persones que feia dècades que no veies em resultava un fet totalment superficial, no natural. Fem una reunió d'antics alumnes, molt be, però de quina forma integro aquestes noves relacions que per dinàmica de la vida havien quedat enrere? Puc ser amic de tots i totes? Ho vull ser? Aquest debat intern xocava frontalment amb els típics comentaris de persones conegudes que dilluns al matí em feien un comentari sobre la festa a la que jo havia anat dissabte, perquè sortia a una foto que una tercera persona havia penjat al seu Facebook. La meva intimitat quedava exposada així d'una forma que jo ja no controlava. Mai m'agradat el Facebook per aquest motiu.
Igualment penso que te moltes aplicacions positives sobretot per democratitzar la informació, que arribi a molta gent, penso que és ideal per a un negoci que es vulgui donar a conèixer amb un mitjà més àgil que una simple web.
Seguim... Twitter: la meva xarxa social preferida. Feia temps que en tenia però només per llegir, per seguir a les persones que m'interessaven. Però des de que al MFP m'han "obligat" a donar-li un ús més actiu, he descobert la màgia que pot entrar a 140 caràcters. Per a una persona com a jo, que parlo molt i escric també molt, haver de condensar el meu missatge jugant amb links que et duen a altres referents em sembla del tot motivador, engrescador i dinàmic. Veure que començo a tenir gent que em segueix, (poquets però bons!) em fa sentir molt be, m'agrada que alguna persona pugui llegir una idea meva. Em fa sentir bé.
Instagram: pensava que aquesta xarxa social per fer i compartir fotografies m'enganxaria més. La metàfora mitjançant imatges em costa més, suposo que a una amant de les paraules com jo, li costa substituir-les per imatges. Però em genera molta curiositat, seguiré indagant més sobre les possibilitats que aquesta xarxa em dona, doncs penso que no he aprofundit en totes les seves possibilitats reials.
No puc acabar sense parlar del món blog. També per obligació al MFP he començat a fer un, (aquest!). Entendre la forma d'escriure on-line ha estat per a jo tota una revolució. Les possibilitats tendeixen a infinit, poder compartir els meus escrits amb més gent és per a jo una gran revolució. He de confessar que he començat un altre blog de caire més personal on plasmar les meves històries de ficció, pensar que em poden començar a llegir em fa sentir be, doncs la meva obra sempre ha estat una cosa privada, que no sabia molt be com compartir.
Una petita i anecdòtica aturadeta al món semàntic que les Social Media també estan revolucionant. Ens envolten molts conceptes anglosaxons que moltes vegades no sabem com integrar. A jo m'ha passat amb la paraula "Blog-Bloc": quan escrivia al word em donava que era correcte "bloc" de forma que, sobretot al principi, l'he utilitzat fins que consultant altres llocs he vist que "blog" també era correcte. He demanat ajuda a les companyes filòlogues que m'ha donat llum sobre el debat que ha hagut envers aquest tema. Us deixo un enllaç on s'explica un poc més sobre aquesta curiositat de l'evolució que ha sofert el mot en el seu procés de normalització lingüística.
Hi ha tantes, ens envolten, ens ofereixen informació de múltiples formes, es caracteritzen per "molta informació i molt ràpida", amb una intenció de democratitzar el seu accés al quan hem de tendir com a docents i preveure formes de compensar, perquè si no tothom pot accedir, es crea una gran bretxa difícil d'igualar en la seva aplicació com a recurs didàctic.
Sembla important dir que aquesta revolució de les Social Media afecten d'una forma directa al nostre cervell, la forma que tenim d'apropar-nos a les informacions rebudes, a les noves formes de relacionar-nos estan afectant als essers humans a nivell cognitiu. L'accés a la informació és brutal, però hem d'aprendre a fer-ho d'una forma més competent, entrenar la capacitat crítica que discernir quina és la informació que m'interessa, de quines formes puc aprofundir en la meva investigació, quines fonts són fiables,...
Al següent vídeo s'explica de forma senzilla algunes de les conseqüències cognitives que pot tenir un ús excessiu o mal gestionat d'aquestes eines.
Suposo que la conclusió passar per cercar un punt intermedi: les hem d'usar, però usar be. No poden substituir a les relacions personals directes, no ens ha de servir per excusa per amagar-nos darrera una pantalla, si no per obrir-nos més, per arribar més enllà de lo que podíem arribar abans. Han de sumar, no restar. I millor si multipliquen, no divideixen. Hi ha experiències que ens demostren les múltiples, per no dir infinites, possibilitats que les Social Media tenen al món de l'educació:
Projecte Guillen:una manera diferent de fer, una experiència significativa per a tots els participants! #edubateMA https://t.co/VyUQujri1S
— Concepcion Orca (@ConcepcionOrca) novembre 16, 2015
Com a docents hem d'estar a la última moda de les Social Media, hem de tractar de conèixer-les per poder aplicar-les a la nostra tasca, però també per un motiu que va més enllà: comprendre millor als nostres alumnes que les utilitzen al seu dia a dia. Com diuen a la BSO de la pel.lícula Dangerous Mids,(Gangsta's Paradise):
Per acabar uns deixo un rap d'en Porta que parla de les Social Media des d'una perspectiva crítica que igual convé no oblidar, sempre per fer debat.
"They said I've got to learn,
but no one is here to teach me,
If they can't understand,
how can they reache me".
Per acabar uns deixo un rap d'en Porta que parla de les Social Media des d'una perspectiva crítica que igual convé no oblidar, sempre per fer debat.
Seguim parlant de tot plegat a @ConcepcionOrca i #edubateMA .
Conchi, crec amb aquestes fotos has triat la millor manera de demostrar la importància dels mitjans socials a la nostra vida. Impacta sobretot la imatge del teu fill dins l'altra imatge seva al suport digital. Són com diverses facetes de la personalitat, un joc de mirals, un joc de realitats.
ResponEliminaConchi, totalmente de acuerdo con tu opinión sobre Facebook, realmente tener 300 amigos sirve de algo? son amigos tuyos ? A mi me ha pasado de tener gente en esta red social que luego por la calle no te saluda, entonces cual es la finalidad? También creo que cada uno tiene que ser consciente de hasta que punto quiere exponer su vida en estas redes y qué información quiere compartir.
ResponEliminaDe todas las que hemos utilizado en esta asignatura comparto tu opinión de qué Twitter a parte de ser mi preferida es la que veo que puede tener más utilidad dentro del aula, ya que es un herramienta de información global e inmediata.
Para concluir comentar que como muy bien dices, los docentes tenemos que estar al día en estas "social media" para conocerlas pero también para comprender generacionalmente a nuestros alumnos.
Saludo!
Em sento molt identificat amb tu, Conchi!
ResponEliminaJo sempre he tingut moltes reticiències respecte a les xarxes socials, per diversos motius.
Ha sigut "per culpa" del Màster que m'hi he hagut de capbussar.
Ara en tinc una altra perspectiva, ja que les considero eines molt utils per a la feina docent.
Això si, com bé has assenyalat, és fonamental fer-ne un ús responsable i ensenyar als alumnes a fer el mateix, ja que sinó, el que es presenta com un univers de possibilitats apassionant, es pot convertir en una font de problemes.